Recentment s’han començat a estudiar característiques administratives i polítiques de les organitzacions internacionals, més enllà de la xarxa de pertinença. La referència més destacada, tant per abast (quantitat d’organitzacions) com per sistematització (tractament acurat de les dades i interès profund per quantificar i tractar les característiques recollides) és la de Hooghe and Marks (2015Hooghe, Liesbet, and Gary Marks. 2015. “Delegation and Pooling in International Organizations.” The Review of International Organizations 10 (3). Springer: 305–28.).
Basant-se en la base de dades del COW els autors afegeixen tres criteri més:
En aquest cas els autors busquen establir una mesura de delegació d’autoritat dels estats membres cap a les organitzacions internacionals. És a dir, analitzen la capacitat que té l’organització internacional per a fer complir la seva autoritat als estats membres, condicionada a dos factors: el nombre d’estats membres i l’abast del seu policy portfolio16 Que pot ser traduït com la “cartera de polítiques”, entès com el tipus de coses que una organització internacional vol fer: es vol centrar en una única cosa o vol fer-ne moltes?.
Per a mesurar la delegació d’autoritat estableixen dues mesures diferents: delegació (“delegation”) entesa com fins a quin punt els estats membres cedeixen l’autoritat de prendre decisions a una part de l’organització (normalment un consell executiu; i compartició (“pooling”) , que és el fet de prendre decisions de manera conjunta a través dels estats membres i es troba en com els estats membres regulen la presa de decisions, els processos de ratificació i fins a quin punt són vinculants.
A data de finals de 2017, les dades de delegació en organizacions internacionals s’estan revisant i no estan prou polides per a fer-les servir sense un procediment substancial de neteja, fora de l’abast d’aquests materials docents.