Lectures:
La idea és simple, però molt poderosa: com més relacions hi hagi entre dos estats, més interessos tindran en comú, més es coneixeran i menors seran les desconfiances, de manera que la probabilitat de resoldre conflictes de manera violenta tendirà a reduir-se. El resum és clar: més contacte, menys guerra.
És aquesta idea la que viu en el projecte Correlates of War, que es dedica a compilar matrius de dades que mesurin el conflicte entre nacions a través del temps, els seus llaços històrics i colonials, el flux de comerç, l’engranatge diplomàtic, les fronteres comuns, o les aliances.
En contrast amb el que hem vist fins ara on les matrius de dades tenen una unitat d’anàlisi única (un estat), que es pot observar a través del temps (dimensió temporal) i a les quals els podem assignar diferents variables, a partir d’ara les unitats d’anàlisi seran unitats diàdiques (Estat A - Estat B), de manera que per cada any no tindrem uns dos-cents països a observar, sinó uns dos-cents països per dos-cents països relacionats. Com pots veure, la complexitat per gestionar aquest tipus de dades s’incrementa exponencialment. Per exemple, comptant una mitjana de 100 Estats al món des de 1950 fins a 2010 (60 anys), tenim 100 * 60 = 6000 valors. En canvi, amb dades diàdiques tenim 60 anys igualment, però a cada any hi tenim 100 * 100 = 10.000 relacions, fent un total de 600.000 valors a gestionar.