Una altra variable clau per entendre la presa de decisions dels països és la capacitat que té el sistema polític i institucional de limitar o constrenyir les decisions que es prenguin. Es pot entendre com el nombre de filtres que ha de passar una decisió per a poder ser efectivament adoptada. Per exemple, una dictadura no té cap mena de veto: hi ha un poder únic i centralitzat que ho decideix tot. Un sistema basat en majories fortes, parlamentarisme, divisió de poders horitzontal (legislatiu, executiu i judicial) i vertical (federalisme) posa més punts de veto a les decisions. Al capdavall l’índex mesura la dificultat d’un sistema polític d’adaptar-se a les circumstàncies i a les preferències dels seus actors, i es fa servir sovint per predir la variabilitat de les polítiques i el risc de canvis polítics (Henisz 2002Henisz, Witold J. 2002. “The Institutional Environment for Infrastructure Investment.” Industrial and Corporate Change 11 (2). Oxford Univ Press: 355–89.,Tsebelis (2002Tsebelis, George. 2002. Veto Players: How Political Institutions Work. Princeton University Press.)).
Les dades del que s’anomenen political constraints les podem carregar de la següent manera:
library(openxlsx)
url <- "https://mgmt.wharton.upenn.edu/wp-content/uploads/2017/02/POLCON_2017.xlsx"
polcon <- read.xlsx(url, sheet = 1, cols = 1:8)
La variable polconiii
conté els valors de l’índex, que podem representar per a una sèrie d’estats candidats que triem prèviament, de manera sobreposada en una única figura:
candidats <- c("United States", "Switzerland", "United Kingdom", "Spain")
polcon.candidats <- polcon %>%
filter(polity_country %in% candidats)
ggplot(polcon.candidats, aes(x = year, y = polconiii, color = polity_country)) +
geom_line()
facet_wrap()
.
Figure 3.6: Evolució temporal de l’índex de limitacions del sistema polític (PolCon) per a quatre estats, en diferents gràfiques.
ggplot(polcon.candidats, aes(x = year, y = polconiii)) +
geom_line() +
facet_wrap(~ polity_country)
Una altra mesura de la tipologia del sistema polític en quant a limitacions de poder és la primera dimensió (executiu-partits) de Lijphart (2012Lijphart, Arend. 2012. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. Yale University Press.), que classifica els règims en un continuum que va entre els majoritaris i els consociacionals. Podeu veure altres especificacions al Grup de política comparada de la Universitat de Greifswald.