Més enllà de fluxos directament observables com són els relacionats amb el comerç, o de mesures de relació geogràfica, trobem també associacions entre estats basades en història comuna, en colonitzacions passades que deixen empremta. La base de dades de contigüitat i descolonització té una estructura molt semblant a la de contigüitat. La base de dades de religions detallada a Maoz and Henderson (2013Maoz, Zeev, and Errol A Henderson. 2013. “The World Religion Dataset, 1945–2010: Logic, Estimates, and Trends.” International Interactions 39 (3). Taylor & Francis: 265–91.) conté també valors rellevants per a establir lligams històrics. Val la pena destacar també la base de dades de disputes militars entre estats detallada a Palmer et al. (2015Palmer, Glenn, Vito d’Orazio, Michael Kenwick, and Matthew Lane. 2015. “The Mid4 Dataset, 2002–2010: Procedures, Coding Rules and Description.” Conflict Management and Peace Science 32 (2). SAGE Publications Sage UK: London, England: 222–42.) i la de base d’aliances detallada a Gibler (2008Gibler, Douglas M. 2008. International Military Alliances, 1648-2008. CQ Press.).
En una altra dimensió se situa l’estudi de la semblança entre països en el nivell diplomàtic. En aquset cas, el que es busca és veure comportaments semblants a nivell de vot a l’assemblea general de les Nacions Unides. Voeten (2013Voeten, Erik. 2013. “Data and Analyses of Voting in the Un General Assembly.” In Handbook of International Organization, edited by Bob Reinalda. Routledge.) presenta les dades de vot compartit entre països, i també hi afegeix el càlcul dels anomenats “punts ideals”, o preferències estatals, que no deixa de ser una aplicació semblant al mètode de Treier and Jackman (2008Treier, Shawn, and Simon Jackman. 2008. “Democracy as a Latent Variable.” American Journal of Political Science 52 (1). Wiley Online Library: 201–17.) per calcular nivells de democràcia.