La raó última de qualsevol disciplina científica és explicar per què passen les coses. Per saber per què passen les coses hem de saber abans què passa, ser capaços de descriure fenòmens. I per poder descriure necessitem poder mesurar i classificar els fenòmens que estudiem.
Per tant, a la base de qualsevol disciplina científica hi trobem la mesura i la classificació. De fet, la revolució científica iniciada a la il·lustració es basa fonamentalment en, dins les ciències naturals, recollir, mesurar i classificar. Es recullen i es mesuren mostres, que tant poden ser animals, vegetals com objectes celestes, fòssils d’Europa o plantes d’Amèrica i les illes del Pacífic. Darwin s’embarca al Beagle amb l’encàrrec de recollir mostres. En el procés, però, després d’observar, mesurar i classificar tot allò que va trobant, va elaborant una teoria de per què tot allò que ha trobat és al lloc on és, com hi ha pogut arribar i quins mecanismes s’hi han vist involucrats. Newton i Galileu també comencen les seves observacions amb una sistematització del que veuen, seguit per un procés de classificació (com dividir els cossos celestes, afegint categories i tipologies).
A les ciències socials és l’economia la que es fixa per primer cop en la mesura. De fet, el mot “estadística”1 En català és preferible fer servir “estatística”, que seria la paraula que correspondria al manlleu de la llengua original, i no pas a “estadística”, que és el concepte que prové no pas de la llengua original, sinó del castellà. Vegeu “Gabriel Bibiloni, Amb bones paraules: estatística”: https://bibiloni.cat/ambbonesparaules/estatistica.html prové precisament de l’interès per poder mesurar el volum de recursos dels estats. L’objectiu, però, no era altre que el de poder fixar tributs amb més precisió, i no pas el gust pel coneixement o una neutra i asèptica voluntat de conèixer com de grans eren les incipients burocràcies. És, per tant, en un segon estadi quan arriba als per quès, als motius.
Tant la física com l’economia ho tenen relativament fàcil per obtenir mesures dels conceptes que estudien. La física només cal que es posi d’acord en l’escala de mesura de la distància o el temps, però ambdós són conceptes relativament simples de definir i mesurar2 Tot i que és precisament la definició mateixa d’espai i temps la que Einstein més tard fa trontollar amb la seva teoria de la relativitat. No obstant això, la idea que les mesures en ciències físiques són conceptualment més simples que en ciències socials segueix essent vàlida.. En canvi, tant per a la biologia com per a les ciències socials la dificultat per acordar una mesura pels conceptes que s’estudien és molt major. Mesurar un gen, definir una espècie, mesurar la intel·ligència o definir una democràcia són conceptes més ambigus que requereixen més que no pas acordar una escala de mesura.
És en aquest context on s’insereixen aquests materials docents que teniu a les mans. Cal entendre les fonts d’informació i els indicadors en relacions internacionals en un context més general on la ciència prova de definir, acotar, mesurar, i operacionalitzar idees que, posteriorment, seran emprades per entendre els quès i els per quès. Els següents materials docents estan pensats per introduir la operacionalització de conceptes d’ús habitual en relacions internacionals. En aquest procés és normal que hi hagi també espai per a la discussió de què és una democràcia, què és la desigualtat, etc. però l’objectiu no és pas aquest: l’objectiu és tenir eines per entendre com s’operacionalitza, es mesura i es classifica la democràcia, o com s’ordenen una sèrie de països pel seu nivell de desigualtat.